Isabel Uribe Visiedo← Tornar al web
← Recursos

FEINA I EXIGÈNCIA

Què fer quan la feina ocupa tota la teva vida?

Quan la feina envaeix el descans i les relacions, convé mirar tant les condicions laborals com l’experiència personal. Una conversa terapèutica pot obrir preguntes sobre límits i exigències; no reemplaça els canvis que necessita un entorn de treball perjudicial.

Esborrany editorial · pendent de revisió d’Isabel
Preparat el 20 d’octubre de 2026

Descriure una setmana real

En lloc de preguntar-te si ets prou resistent, intenta descriure què passa: quan comença la jornada, quines interrupcions arriben després i quin espai queda per menjar, descansar o estar amb altres persones. Portar aquesta descripció a consulta permet diferenciar situacions concretes de judicis sobre el teu caràcter.

El context també compta

L’OMS assenyala que les càrregues excessives, la manca de control i la inseguretat laboral poden afectar la salut mental. No tot malestar laboral neix d’un conflicte intern. Parlar de les condicions de treball evita presentar l’autocura com l’única resposta.

Preguntes sobre l’exigència

Què tems que passi si dius que no? Qui defineix què és suficient? El teu valor personal sembla dependre d’acabar cada tasca? Són punts de partida per a una conversa, no proves d’una causa psicològica. Per exemple, acceptar una tasca pot respondre a la por de perdre ingressos, a un costum o a un compromís triat; cada situació requereix context.

Pensar el pas següent

Pots preguntar quina part del que passa es pot treballar en teràpia i quina necessita suport laboral o sanitari. Si l’esgotament persisteix, una valoració ajuda a explorar altres dificultats. No cal decidir immediatament si canviar de feina: primer pot ser necessari entendre les opcions i les restriccions.

Fonts i lectures

Informació general; no substitueix una valoració individual. Text i traducció pendents d’aprovació, sense atribució d’autoria a Isabel.

Continuar llegint

Contactar amb la Isabel ↗